Treball, educació, consum, salut, vida personal, participació pública, intimitat i igualtat d’oportunitats
La transformació digital empresarial i laboral i la popularitat de dispositius com el Smartphone i els weareables fa necessari cridar l’atenció sobre la necessitat de comptar amb hàbits i pràctiques digitals que comportin al benestar digital. Això significa: fer servir la tecnologia d’una manera positiva i afavorint la desconnexió laboral com recomanen experts com Iván Williams, Policy and Advocacy Manager i antic consultor de recerca a IOSH, l’Institut de Seguretat i Salut ocupacional al Regne Unit.
Les dimensions emergents del benestar cobraran més importància als llocs de treball en els propers anys. De fet, ja es comença a parlar del benestar digital. En ell, de moment, a nivell governamental a Espanya s’han assenyalat un total de vuit:
1) Treball: inclou una xarxa adequada i àmplia d’infraestructures per comptar amb una connexió estable i adequada a més de repensar els productes i serveis oferts i utilitzats per les empreses. L’objectiu és comptar amb llocs de treball estables i segurs fins i tot en entorns d’alta incertesa com els que es configuren durant les crisis econòmiques.
2) Educació: reforç de les vocacions STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques).
3) Consum: conèixer els riscos del ciberconsum i comptar amb eines que garanteixin els drets dels consumidors.
4) Salut: tecnologia per comptar amb una millor atenció sanitària a la ciutadania per detectar i diagnosticar millor diferents malalties.
5) Vida personal: s’ha calculat que passem connectats un total de 6 hores i 54 minuts diaris. Quan la hiperconnexió és laboral xoca frontalment amb la conciliació necessària.
6) Participació pública: comptar amb un govern de la digitalització per tenir una societat lliure de biaixos i prejudicis.
7) Intimitat: la protecció dels drets al món digital és un dels grans desafiaments socials.
8) Igualtat d’oportunitats: reduir la bretxa digital igual que la bretxa de gènere, la bretxa territorial, la bretxa socioeconòmica o la bretxa generacional.