Històricament l’assegurança ha innovat com a resposta a una necessitat, a un temor o per a aprofitar una oportunitat
En la pròxima Setmana Mundial, que se celebrarà el 25 d’octubre en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), coneixerem una nova generació de propostes innovadores. Però la història ens recorda que des de l’entorn de l’assegurança han sorgit propostes i solucions que han contribuït a canviar el món. Han estat canvis en positiu que han generat riquesa i benestar. Aquests són tres d’aquests moments transformadors.
1) L’origen modern de la indústria asseguradora se situa entorn a segle XIV amb l’aparició de l’assegurança marítima. En aquesta època, es va generar tota l’arquitectura legal que va donar forma i certitud al contracte d’assegurances. Els experts situen el moment clau d’aquest procés en el 1435 amb la promulgació de les Ordenances de Barcelona que són considerades com la primera regulació del contracte d’assegurança. Aquest procés va ser tota una innovació en la seva època i va transformar el comerç entre les ciutats espanyoles i les italianes, primer, i posteriorment entre la resta d’Europa. I és en aquesta època quan sorgeixen les primeres pòlisses i la figura dels agents i corredors d’assegurances. L’establiment de les bases legals va fer possible el sorgiment d’una indústria asseguradora.
2) La innovació pot sorgir també com a resposta a una catàstrofe i això és el que va succeir a Londres en 1666 quan un incendi va arrasar tres quartes parts de la ciutat. S’estima que al voltant de 13.000 cases van ser destruïdes per les flames. L’impacte econòmic va ser devastador. Davant el temor al fet que un fet semblant tornés a succeir, va sorgir una innovació amb la creació de l’assegurança d’incendis. Els assegurats comptaven amb l’auxili d’un cos de bombers que depenia de les companyies i que acudia per a sufocar les flames.
3) Un altre moment transformador va tenir com a escenari el París de principis del segle XIX quan els responsables de la ciutat van crear un fons finançat pels cotxers per a fer front als danys a tercers. Va ser una manera d’ordenar una activitat que comportava riscos per als vianants i també per al patrimoni urbà en el qual era el principal mitjà de transport de l’època. Amb aquest fons també es pagaven les multes.
La idea va anar estenent-se a altres ciutats del món i quan a la fi del segle XIX va aparèixer l’automòbil, una innovació absolutament disruptiva, la incipient indústria asseguradora va innovar també per a adaptar l’assegurança dels cotxes de cavalls als nous vehicles de motor. Al principi, les cobertures no feien referència al xoc entre vehicles motoritzats sinó a l’impacte amb un carro o un genet.