Davant d’un nou projecte o qualsevol tipus de canvi, una de les situacions que més es temen són les resistències. Només pensar a canviar genera accions com la memorística: comparar la informació nova amb allò que ja sabem. El conegut i ja après es contraposa a un nou enfocament que necessita un aprenentatge. Les comparacions s’activen a l’escorça prefrontal del cervell generant una intensitat d’energia alta que se suma a l’activitat ganglis basals que posen en primer lloc el conegut, les experiències prèvies. El nostre organisme estalvia, així, energia per mantenir-nos a la zona de seguretat, de confort.

Per al cervell és clau conservar energia com un element clau de la supervivència de l’organisme i prefereix repetir els patrons útils en el passat. Una resposta de protecció és la por, el circuit neuronal de la qual s’ubica al sistema límbic que, davant d’un canvi important, activa la regió prefrontal generant cansant o agressivitat el que suposa una gran despesa energètica.

Diversos investigadors neurocientífics indiquen que aquestes poden ser algunes de les raons de l’alta prevalença de cansament i d’estrès davant els canvis continus que vivim, a tots els nivells, actualment.

Els hàbits i les rutines, que es poden anar incorporant al nostre dia a dia encara que signifiquin canvis, permeten a la xarxa neuronal crear noves xarxes neuronals que s’instal·len i es reforcen amb la repetició. La neuroplasticitat facilita la creació d’actituds i hàbits per sortir de l’àrea de confort ampliant el nostre aprenentatge.