Desembre és un mes important per a l’assegurança de Vida-Estalvi. Els canvis en les deduccions fiscals van significar un cop per a l’evolució d’alguns productes. No obstant això, en un context d’incertesa i amb missatges una mica confusos sobre el sistema públic de pensions, els productes asseguradors d’estalvi busquen la seva oportunitat per a captar clients.

D’entrada, una dada negativa, és que l’estalvi de les famílies s’ha ressentit en un context d’inflació elevada i amb el preu de l’energia pels núvols. Aquesta circumstància limita la capacitat econòmica d’apostar per productes asseguradors destinats a la previsió a mitjà i llarg termini.

No obstant això, els observadors destaquen també altres aspectes que ofereixen un panorama més favorable a la contractació d’aquests productes o a l’aportació de recursos. Al llarg de l’últim any, els mitjans de comunicació s’han fet ressó de la difícil situació del sistema de pensions públiques i de com el Govern vol introduir una sèrie de canvis en aquest model.

Són notícies, sovint contradictòries, que afecten tant les cotitzacions com a la manera en la qual es calcularà la prestació a percebre després del final del període laboral actiu. L’última notícia en aquest sentit és d’aquesta mateixa setmana i es refereix a la possibilitat d’establir un període de 30 anys per a calcular la pensió, cinc més dels que figuren en el model vigent.

Encara que sempre movent-nos encara en el terreny de les propostes, José Luis Escrivá, ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha determinat que s’eliminarien els dos pitjors anys de manera que el càlcul final seria de 28 anys, els més favorables als interessos del cotitzants.

Amb tot, el panorama és incert i les notícies que afecten l’evolució del model permeten veure que el canvi és inevitable. Sense anar més lluny, els mitjans van informar ahir que a Astúries la xifra de persones que reben una prestació supera ja al nombre d’assalariats que cotitzen al sistema.

En aquest context, la necessitat per buscar models paral·lels que puguin complementar i oferir garanties de mantenir un nivell de vida després de la jubilació va calant en la ment dels ciutadans.

La recent reforma dels plans de pensions, que ha rebut crítiques des del sector assegurador, no està tenint els efectes previstos pel govern d’afavorir els plans de pensions col·lectius enfront dels individuals, malgrat els canvis fiscals destinats a afavorir un canvi de tendència. Al marge d’altres consideracions, la situació econòmica no ha afavorit que les pimes se sumessin a aquest model amb l’entusiasme esperat.

En aquest sentit, recentment el diari econòmic ‘Expansión’ va publicar una notícia sobre les dificultats de VidaCaixa per a incrementar la captació de recursos a través de les assegurances de Vida i Pensions. Les xifres es mantenen fins avui en el mateixos nivell que l’any passat i els experts apuntes a la dificultat per a atreure l’estalvi col·lectiu.

Des de les companyies, continuen apareixent productes amb rendibilitat garantida que tracten d’aportar seguretat en un entorn on escassegen les certeses. És una de les conseqüències de la pujada dels tipus d’interès.

En paral·lel a aquesta situació el passat 31 d’octubre, amb motiu del Dia Mundial de l’Estalvi, es va donar a conèixer una estadística que revela el baix nivell de cultura financera de la població espanyola. Un de les dades més cridaneres incloïa el reconeixement explícit dels ciutadans que la seva qualitat de vida milloraria amb una millor educació financera. El percentatge dels que pensen així és del 94,5%.

Una dada que posa de manifest l’extrema necessitat d’assessorament professional per a poder ajudar a la immensa majoria de la població en la gestió dels seus recursos econòmics i en la planificació del seu futur. El paper del mediadors d’assegurances és i serà determinant en aquest procés imprescindible per al benestar de la societat.