Cal conèixer què compon el pensament creatiu en un temps en què la creativitat es visualitza com una de les potencialitats de persones i empreses

 

positiva

El ritme accelerat del canvi i la creixent complexitat dels negocis marquen una alta exigència de respostes originals i creatives. Els nous desafiaments es presenten cada vegada amb més freqüència i els especialistes del món empresarial destaquen que és clau tenir respostes creatives a tota mena de reptes amb molta més freqüència que mai.

Gràcies a la psicologia i la neurociència cognitiva avui sabem que la clau fonamental per a la creativitat és la intel·ligència però, a més, per al desenvolupament d’aquesta creativitat cal apuntalar quatre direccions o tipus de pensament i així ho recullen a ‘Harvard Business Review’ els autors Gabriella Rosen Kellerman i Martin E. P. Seligman a ‘Tomorrowmind’ (Simon & Schuster, 2023).

1.- Integració per mostrar que dues coses que semblen diferents són iguals.

2.- Dividir per veure com les coses que semblen iguals són, en realitat, diferents o es poden dividir en parts per resultar més útils.

3.- Inversió figura-fons per adonar-se que allò crucial no està en el primer pla sinó en el fons.

4.- Pensament distal, que implica imaginar coses molt diferents de l’aquí i ara.

 

Habitualment emprem només un tipus de pensament

La majoria de nosaltres tendim a pensar només en una d’aquestes quatre formes de forma natural. Tot i això, aprendre a afinar la nostra creativitat en la resta de dimensions, adreces o tipus és possible, i ens beneficia saber quina ens ve naturalment.

El primer pas és identificar quin és el nostre pensament creatiu natural. On se situa la nostra fortalesa: Som més capaços de relacionar o fer sinergies? Tenim un estil més separador dividint-ho tot en parts? Som capaços de visualitzar el fons de les qüestions per veure oportunitats? Som capaços de pensar de manera totalment disruptiva visualitzant situacions, productes o realitats impossibles per a altres?

El segon pas és intentar innovar, esforçant-nos a emprar aquestes dimensions que no ens són comunes: si som integradors, llavors hem de tractar de posar-nos en la posició de la divisió, de la inversió figura-fons o intentar posar-nos en un pla de pensament distal . Aquest últim és el menys comú ja que implica imaginar coses molt diferents del present o “anant cap enrere” desenvolupant tecnologies, productes o llançament de promocions intermèdies que es poden comercialitzar immediatament movent les parts interessades al llarg de la corba de maduresa i preparant el mercat per a una nova invenció real com, per exemple, el funcionament d’una organització sense cap ocupació de paper avançant-se, amb això, a les tendències del mercat.

Últimes notícies