Hi va haver un temps en què la banca podia presumir de tenir una oficina a gairebé a cada cantonada. Després d’un procés de fusions la realitat és ara molt diferent. Aquest any es tancaran 4.000 oficines més i d’aquest model de proximitat a el client, a l’almenys en el pla presencial, només quedarà el record. Pot la mediació cobrir aquest buit?

La tendència es mantindrà en els propers anys i per diverses raons. La fusió entre CaixaBank i Bankia farà que Espanya deixi de ser el país europeu amb més oficines bancàries per habitant, una mesura que el regulador europeu fa anys que reclama una reducció com a part d’una estratègia de reducció de costos. Amb tot, la xifra de sucursal bancària per habitant seguirà sent de les més baixes amb 2.200 persones per oficina. La mitjana de la Unió Europea se situa al voltant de les 5.000, però països com França i Itàlia, Àustria, Grècia i Portugal es mouen en xifres molt semblants. A Alemanya, aquesta ràtio és de prop de 3.000 usuaris per sucursal.

És evident que, a més de la pressió dels reguladors i les duplicitats que generen les nombroses fusions entre entitats de l’última dècada, aquest procés també es deu als canvis d’hàbits de la societat. La digitalització ha conduït l’operativa diària de la banca a Internet, amb el mòbil com a eix de la majoria de les gestions.

No obstant això, l’assessorament es ressent quan el client no pot o té més dificultats per contactar de manera més personal amb el seu consultor. La distància refreda relacions i devalua la confiança. Més enllà de les males pràctiques de la banca en la distribució d’assegurances, que constantment es denuncia des dels col·legis de mediadors i el Consell General, la reducció de presència d’oficines reforça encara més la fortalesa dels agents i corredors com a referents en la gestió d’assegurances.

La proximitat a el client del mediador segueix cotitzant clarament a l’alça. Una presència física, però també telefònica i digital. La fórmula de l’èxit no pot excloure cap canal. Més que la presencialitat, el client valora la disponibilitat i, per sobre de tot, la qualitat de l’assessorament. Tant en la contractació de la pòlissa com en la gestió de l’sinistre.

22.000 oficines bancàries segueixen sent moltes, però suposa una reducció de més de la meitat si la comparem amb les més de 45.000 que hi havia el 2008. Les males pràctiques són, sens dubte, el gran cavall de batalla per garantir una competència justa i la protecció dels drets de consumidor. Una lluita en la qual l’organització col·legial està bolcada. No obstant això, la reducció de la pressió bancària al carrer també ofereix una oportunitat per potenciar el missatge professional dels veritables experts en assegurances.