Quan parlem d’habitabilitat, no sempre tenim clar el significat d’un concepte tan intangible i ampli, la qual cosa ens porta moltes vegades a perdre’ns en qüestions de difícil trasposició a l’entorn en el qual vivim. A continuació, explicarem com aconseguir el conjunt de prestacions que un immoble ha de complir perquè pugui considerar-se apte a l’efecte d’habitabilitat, o dit d’una altra manera, adequat a l’ús i nivell de confort amb el qual es va ser concebut.

Àmbit legal i normatiu
La principal referència que hem de tenir en compte a l’hora de parlar d’habitabilitat en el sector immobiliari és la que apareix en l’article 3 de la Llei d’Ordenació de l’Edificació (38/1999 del 5 de Novembre) en el qual es defineixen els terminis de responsabilitat, en aquest cas del promotor, quant a donar resposta a reclamacions de danys que afectin els elements constructius i les instal·lacions de l’edifici que no permetin satisfer el requisit bàsic d’habitabilitat, per un període de tres anys des de la recepció de les obres.

Per a això, defineix quatre possibles escenaris diferents a partir dels quals es podria classificar el mal declarat:

– Higiene, salut i protecció del medi ambient: conegut comunament com a requisits de salubritat;
– Protecció contra el soroll: que té cura de les condicions d’aïllament acústic de les diferents estades de l’immoble de cara a la protecció de la salut de les persones i la correcta adequació a l’ús dels seus espais;
– Estalvi d’energia i aïllament tèrmic: on el legislador busca marcar les pautes de disseny que permetin aconseguir un estàndard d’eficiència energètica cada vegada més exigent fomentant l’ús d’energies renovables i finalment el que es denomina
– Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions: per a donar resposta a tots aquells aspectes que no han estat recollits explícitament en els anteriors punts i que de no tenir-se en compte poguessin plantejar un obstacle de cara a aconseguir l’ús satisfactori de l’edifici.

La manera de materialitzar en el disseny d’un edifici les solucions constructives que permetin complir amb el requisit d’habitabilitat ve definida en el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). La primera edició del CTE en 2006, ha sofert, al llarg dels anys, diverses revisions sent la més recent la realitzada al desembre de 2019 i que ha estat elaborada com a guia pràctica.

Tendència soci-politicoeconòmica
Avui dia, existeix una marcada tendència cap al foment de tots els aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l’eficiència i el respecte amb el medi ambient. El sector de la construcció no pot ser aliè a aquest moviment global que fa que la cura pel compliment del requisit d’habitabilitat en els edificis d’ús residencial sigui, cada vegada més, un valor a tenir molt en compte per l’usuari final.

Són qüestions com la cerca en la millora de l’eficiència energètica, la potenciació de l’ús d’instal·lacions secundades per fonts d’energia renovable i l’ús de materials reciclats les que han liderat les últimes modificacions del marc normatiu en el disseny d’edificis i les que han impulsat l’àmbit reglamentari cap a una reconversió energètica integral i una adaptació de l’actual parc immobiliari, obsolet en gran manera en aquesta matèria. Per a això, s’ha desenvolupat entre altres, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), principal baluard a tenir en compte a l’hora d’escometre aquestes missions i finançat amb fons europeus.

Adaptació del mercat assegurador a l’entorn actual
Des d’Asefa hem acceptat el repte que implica l’adaptació a les necessitats d’aquesta nova societat, buscant acompanyar als nostres clients en aquesta demanda a l’alça d’un nivell de prestacions cada dia més exigent per part de l’usuari final, oferint-los tot el nostre coneixement i experiència com a especialistes en el sector de la construcció.

Per a això, Asefa ha dissenyat la Garantia Triennal d’Habitabilitat amb la qual el promotor pot acompanyar la seva pòlissa d’assegurança Decennal de Danys i amb la qual aconseguir un nivell de cobertura integral de l’immoble no sols davant possibles danys materials que es puguin originar amb el pas del temps, sinó a més poder fer front a les reclamacions més recurrents en el dia a dia de la posada fent ús dels habitatges, tals amb sorolls en les instal·lacions o entre habitatges o olors alienes en cuines i banys.

Avui dia el requisit d’habitabilitat és un dret adquirit no negociable en qualsevol immoble de nova construcció o a rehabilitar i la indústria de la construcció ha de preparés i protegir-se davant un nou perfil de client més exigent, la qual cosa sumat a la pressió reguladora en aquest sentit fa que la Garantia Triennal d’Habitabilitat d’Asefa sigui el millor company de viatge.