Una recerca de l’associació de psicologia americana (Apa), liderada pels psicòlegs socials Aronson, Fried i Good, va concloure que només aquells que creuen que poden ser més intel·ligents acaben desenvolupant noves habilitats cognitives. El treball es va realitzar en una mostra representativa d’estudiants universitaris afroamericans per a trobar l’efecte del biaix de l’estereotip. Aquells que van rebre la informació que la plasticitat cerebral permet desenvolupar constantment noves habilitats van millorar les seves notes mitjanes.

La teoria de la profecia autocomplerta o el derrotisme autoimposat que esmenten en les seves intervencions conferenciants com l’experta en vendes i motivació Mónica Mendoza es demostra cada vegada que assumim que no som capaces d’alguna cosa –de superar una adversitat o un fracàs, d’aprendre una cosa nova, etcètera- i renunciem tot just començar. O el que és pitjor: quan ni tan sols ho intentem. Afrontar el canvi implica evitar autoimposar-se barreres que, en moltes ocasions, poden crear-se a partir de males experiències.

Sortir de la zona de confort
Una transformació, un canvi, tractar d’avançar després de rebre mals resultats –independentment de l’esforç aplicat- requereix una embranzida, requereix d’energia o motivació. Podem recórrer a ‘el mal conegut’ però també podem tractar de buscar aquesta motivació, aquest repte, fora de la nostra àrea de confort. No obstant això, quan no ens sentim psicològicament forts hem de fer-ho sent, sobretot, amables. I l’amabilitat comença en nosaltres mateixos. L’objectiu de millorar en una empresa comença amb un llenguatge motivador i que reforça els intents de millora.

Perseverança
La perseverança, una qualitat que es treballa un dia darrere l’altre sense excepció, evita la immobilització i el pessimisme. Cal neutralitzar la negativitat, especialment, quan és fruit de l’experiència pròpia. En canvi ser conscients que sempre podem millorar i aprendre, tant del que ha sortit bé però, sobretot, dels errors, és un gran valor.

Mètode
El treball de millora continu es fonamenta en el mètode, no en les fites. Diàriament hem d’aplicar un sistema que inclogui l’ajust de les expectatives a la realitat i celebrar cada avanç per petit que sembli. I el que encara és més important: cal ‘deixar anar’ els mals records. Es tracta d’aprendre d’ells però extraient l’aprenentatge i evitant l’enquistament en ‘el que va poder ser i no va ser’. El futur sempre és el minut següent; sempre és demà. Recuperar-se d’un fracàs és una fortalesa, és resiliència.