Encara que mai podem veure-les ni tocar-les, hi són, en concret en el ciberespai, des de 2009, any de creació de la més famosa de totes, el bitcoin. Es tracta de la moneda digital, una forma de pagament descentralitzada, normalment sense entitats financeres ni governamentals que les recolzin ni regulin i en la qual els usuaris fan servir un nick en lloc del seu NIF o CIF. Recentment, el seu ús ha començat a popularitzar-se per part d’empreses i particulars, però el seu tractament fiscal genera dubtes.

A causa del seu format virtual, es poden utilitzar internacionalment i no només per invertir, sinó també per adquirir productes o serveis tangibles fora d’internet. Per exemple, ja és possible comprar amb elles bitllets d’avió o pagar nits d’hotel i algunes de les webs de reserves més populars accepten el pagament en bitcoins. Fins Facebook ha creat la seva i el Banc Central Europeu va anunciar fa uns mesos que es planteja fer el mateix al costat d’altres sis bancs centrals. L’objectiu és oferir una alternativa pública de referència, en un moment en què la pandèmia ha incrementat els pagaments amb targeta i el mòbil que desplacen cada vegada més l’ús de diners en efectiu.

Tot i que les bitcoin no tinguin, de moment, una regulació específica en l’ordenament jurídic espanyol i escapin al control de les institucions financeres, això no implica que no s’hagin de sotmetre a cap control. María Esther González, advocada especialista en fiscalitat d’ARAG, ha hagut de assessorar a diversos clients sobre aquesta qüestió. “Hisenda no té coneixement d’aquestes operacions perquè es produeixen en canals que no estan supervisats com sí que passa amb el bancari”, explica.

No obstant això, en la seva opinió, la llei que regula l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) “permet entendre que les moneda digital queden dins del seu àmbit d’aplicació”, de manera que caldria actuar de la mateixa manera que si es tractés d’euros o dòlars. No obstant això, González reconeix que “la majoria de la gent que no les inclou en la seva declaració de la Renda, ho fa per desconeixement”.

Tractament fiscal de la moneda digital

Què passa, per exemple, si una empresa paga a un empleat en moneda digital. De nou, l’experta d’ARAG recomana aplicar el mateix criteri que per a qualsevol altra moneda: declarar la retribució com a rendes de la feina.

En el cas de rendiments obtinguts per productes d’inversió, de la mateixa manera es podria aplicar la norma vigent sobre els guanys i pèrdues patrimonials que implica la corresponent tributació d’IRPF.

No hi ha cap norma que determini el tipus d’informació que han de declarar les empreses que operen amb moneda digital en els mercats financers o que realitzen qualsevol tipus d’operació amb elles, però tant les empreses com els particulars han de ser previnguts per evitar qualsevol reclamació posterior.

González recorda que, en virtut del Model 720 sobre béns i drets situats a l’estranger, aprovat el 2013, hi ha l’obligació de declarar qualsevol inversió realitzada fora de les nostres fronteres, així com l’adquisició d’un bé immoble l’import superi els 50.000, sense importar el sistema de pagament emprat. A més, es tracta d’una obligació que no prescriu de manera que qualsevol operació pot ser investigada en el futur per part d’Hisenda.