Si bé no són vinculants o de compliment obligatori l’agència europea de seguretat i salut en el treball (EU-OSHA) ha fet una sèrie de recomanacions per a la tornada a la feina en tots els sectors productius. El teletreball continua sent una opció que serà molt important en moltes companyies; de fet, s’especula amb fórmules que combinin treball presencial i remot però, igualment, cal prestar atenció a una sèrie de recomanacions.

Cal elaborar un pla de contingència que és convenient que estigui validat pel servei de prevenció. Es tracta d’adaptar la distribució de el lloc de treball i l’organització de la feina per reduir la transmissió de la COVID-19 abans de reprendre plenament l’activitat.

Avaluació de riscos i mesures

– Les empreses han de realitzar la identificació i l’avaluació de riscos en els entorns de treball físics i físiques i socials per gestionar la salut i seguretat en el treball sota les mesures contra la COVID-19. Aquesta és una obligació que han de conèixer els líders o directius i que executen els tècnics o professionals de prevenció. És important tenir en consideració tots els riscos, inclosos els relacionats amb la salut mental. Valori la possibilitat d’oferir suport als treballadors que puguin tenir ansietat o estrès per motius diversos. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), un 6,4% de la població ha acudit a un professional de la salut mental per algun tipus de símptoma, normalment d’ansietat o depressió, des de l’inici de la pandèmia.

– És clau comptar amb la participació i la implicació dels treballadors en les mesures que afecten el seu propi benestar en l’entorn de treball.

– Minimitzar l’exposició a la COVID-19 en el treball requereix, després de l’avaluació de riscos, aplicar la jerarquia de controls necessaris per al compliment de les mesures a tenir en compte -distància de seguretat de dos metres, ús de mascareta, adequada ventilació dels entorns, ús de gel hidroalcohólic, mampares d’aïllament, etcètera-.

– Es recomana que només els treballadors essencials acudeixin al seu lloc de treball presencial i que es minimitzi la presència de tercers a l’oficina. A més, s’ha de reduir a el màxim possible qualsevol contacte físic o proximitat -per exemple, en reunions o durant els descansos-. L’indicat és deixar un espai addicional entre els treballadors, per exemple, deixant lliures dos escriptoris lliures a cada costat.

– El recomanat és que les reunions o contactes propers siguin, en total, de menys de 15 minuts de durada si no es pot mantenir la distància de seguretat. Si han de allargar-se més temps és fonamental que hi hagi una bona ventilació.

– Els treballadors vulnerables -persones de més edat-, amb malalties cròniques -com problemes cardíacs, pulmonars, diabetis o hipertensió arterial- o embarassades, a l’igual que els que convisquin amb persones d’alt risc, és millor que mantinguin el teletreball fins que la situació pandèmica s’hagi resolt segons els especialistes de medicina de la feina.

– Limitar la interacció física amb i entre clients.

– Els lliuraments de paqueteria o comandes s’han de limitar i fer sense contacte.

– Si hi ha un menjador o una cuina per a la pausa del dinar cal organitzar un horari assegurant-se que hi hagi un sol treballador a la vegada o que hi hagi espai suficient per mantenir la distància de seguretat.

– En els banys: només podrà entrar una persona cada vegada o dues si la capacitat de l’espai permet mantenir la distància. Es recomana, a més de comptar amb elements gràfics que recordin la importància de el rentat de mans i facilitar material i producte desinfectant perquè, després de cada ús, es pugui netejar, fins i tot, pel propi usuari.

– Assegurar la neteja i desinfecció diària i regular de les instal·lacions a més de demanar als treballadors que deixin nets i clars els seus espais de treball a l’acabar la jornada.

Absentisme

Les autoritats de seguretat i salut en el treball adverteixen de la possibilitat que hi hagi una elevada incidència d’absentisme, per exemple per haver d’atendre un familiar malalt o per haver-se contagiat o haver de romandre en aïllament després d’un contacte. En aquest últim cas es podria activar el sistema d’el teletreball però si el treballador no pot exercir les seves funcions de manera temporal cal vetllar perquè la sobrecàrrega de treball a la resta de l’equip sigui raonable.

Els treballadors que continuen actius solen ser flexibles però també poden acusar desgast i estrès si la càrrega addicional de treball és molt forta i continuada en el temps.

Una solució pot ser buscar noves solucions o processos que simplifiquin les tasques -sempre que sigui possible-, comptar amb personal de reforç o canviar funcions i responsabilitats.

Personal en teletreball

A més de comptar amb equips i recursos suficients perquè pugui realitzar el seu acompliment diari el personal que romangui en teletreball ha de comptar amb una comunicació fluïda en tots els nivells i que inclogui des d’informació estratègica que dicti la direcció, i que sigui important per al seu treball , fins a les obligacions dels supervisors directes. A més, cal no oblidar la necessària interacció social de l’equip.

Els teletreballadors, a més, han de poder establir límits saludables entre la feina i l’oci pel que han de tenir definits uns horaris, encara que puguin ser flexibles, i també han de saber quan han d’estar disponibles.

Treballadors que han passat la malaltia

Passat un any de pandèmia moltes de les persones que han passat la COVID-19 han patit una forma lleu i sense seqüeles. No obstant això, una part dels afectats ha experimentat la malaltia en la seva versió més virulenta amb seqüeles com dificultat per respirar per pèrdua de capacitat pulmonar, problemes de memòria i concentració, menor capacitat de resolució de problemes, pèrdua de l’olfacte, debilitat muscular… Per ells el servei de salut en el treball han de facilitar recomanacions sobre la forma i el calendari d’incorporació a la feina. Rebre una bona orientació en aquests casos és molt important.