Un estudi revela que Catalunya és la comunitat autònoma en la qual han tancat més oficines bancàries des de la crisi de 2008. En tot el país, al voltant d’un milió de ciutadans no té una sucursal en la seva localitat de residència. Com pot aprofitar la mediació aquesta fugida?

Més de 5.000 sucursals bancàries, concretament 5.256 des de 2008. Aquesta és la xifra d’oficines d’entitats bancàries que havien desaparegut dels carrers de Catalunya a la fi de 2020 i des que la crisi de 2008 comencés a canviar el model del negoci bancari, segons un estudi elaborat per l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i la fundació Ramón Areces. Un 64,1% punts de venda menys en poc més de dues dècades. Són dades que no tenen en compte les oficines que desapareixeran enguany i que ja han anunciat les entitats bancàries.

Si continuem fixant-nos a Catalunya, poc més de la meitat dels municipis, concretament el 50,7%, no compten amb cap oficina bancària. La realitat, avui dia, és encara més exagerada, ja que aquesta dada és de 2019 i des de llavors han continuat desapareixent sucursals.

En el conjunt d’Espanya s’estima que al voltant d’un milió de ciutadans viuen en una localitat sense sucursal bancària. L’estudi estima que han de recórrer que aquests clients han de recórrer una mitjana de 6,5 quilòmetres per a poder arribar a un municipi amb presència bancària als seus carrers.

Per descomptat, en paral·lel, les xifres d’ús de la banca en línia s’han disparat. El sector estima que el 62,1% de les persones entre 16 i 70 anys utilitzen els mitjans digitals per a interactuar amb el seu banc. D’altra banda, l’estalvi de costos és notable. En declaracions als mitjans de comunicació, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, va assegurar que una transacció digital costa de mitjana una desena part que costaria si es realitza en una oficina.

La conseqüència és que importants col·lectius de població, per falta de coneixements tecnològics, normalment relacionats amb l’edat, o per problemes de cobertura, tenen molt més difícil treballar amb el seu banc. L’estudi de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) i la fundació Ramón Areces conclou que la responsabilitat de resoldre aquests casos d’exclusió és d’Administració Pública i no del sector bancari.

La caiguda de la presència de la banca als carrers i la seva desaparició en molts municipis del país sembla oferir una oportunitat a la mediació d’incrementar vendes. La presència física, entre molts altres lamentablement molt menys elegants que coneixem perfectament, va ser un factor clau en l’enlairament i creixement de la banca segurs. Apostant per la proximitat, la mediació pot accedir amb major facilitat a aquests clients i oferir-los servei i atenció, a més d’una assessoria en assegurances que la banca, en cap cas, li proporciona.

Fins i tot sense tenir presència física en moltes d’aquestes localitats, la naturalesa del segur tampoc exigeix un contacte diari, una bona estratègia en els territoris i les zones més afectat per aquesta ‘fugida bancària’ pot oferir oportunitats per a augmentar les vendes. En qualsevol cas, és necessari prendre la iniciativa per a aprofitar l’oportunitat.