L’anomenat ‘Manifest àgil’ (àgil en anglès) té dotze punts. Va ser creat el 2001 en el sector del desenvolupament de programari per modificar metodologies formals molt rígides a causa de la seva naturalesa normativa i una forta dependència de la planificació de desenvolupament previ detallat. Avui es recorda la importància dels processos establerts com a guia de treball.

L’anomenat valor de ‘sistemes àgils’ amb molta gent i la seva interacció, el seu talent i innovació en lloc de processos i eines. Avui moltes empreses han implementat les metodologies de tipus ‘àgil’ com a scrum, però la veritat és que en utilitzar-los és important conèixer els pros i els contres.

1.- S’indiquen per a productes o serveis difícils detallats al començament del projecte.

2.- Són adequats quan la velocitat del canvi en l’entorn empresarial. Especialment en què afecta el client i per proporcionar el valor més gran possible al producte.

3.- Els projectes es construeixen al voltant d’equips motivats, que tenen la confiança i l’oportunitat de desenvolupar tasques.

4.- L’eina de comunicació principal és la conversa cara a cara. Si el diàleg entre l’ordinador falla, si els vostres membres no són capaços de donar i rebre, empènyer i tirar, parlar i escoltar, demanar i respondre, actuar i reaccionar, analitzar i resoldre … serà molt difícil obtenir resultats òptims.

5.- És una cultura. Si no hi ha seguretat psicològica, apareix la por i la conservació. S’imposa la supervivència individual i, a mesura que recull Timothy R. Clark, CEO de Leaderfactor a ‘Harvard Business Review’, és més que probable que aparegui resistència per reconèixer errors, fer preguntes o explorar noves idees.