El 19 de març se celebra el Dia del Pare a Espanya. Per a commemorar-ho, cal recordar que existeixen molts tipus de famílies diferents i, entre elles, tenim a aquelles que han decidit adoptar a un menor.

La norma que regula l’adopció a Espanya és el Codi Civil i en ell no existeix una tipologia com a tal, solament es diferencia el procediment a seguir en cas que sigui una adopció d’un menor espanyol o d’un menor estranger.

Adopció Nacional

La sol·licitud inicial es realitza davant l’autoritat administrativa corresponent de la Comunitat Autònoma que hauran de facilitar un informe d’idoneïtat.

Informe d’idoneïtat

Requerirà una valoració psicosocial sobre la situació personal, familiar, relacional i social dels adoptants, així com la seva capacitat per a establir vincles estables i segurs, les seves habilitats educatives i la seva aptitud per a atendre un menor. Si l’informe és favorable, permetrà establir un període de guarda del menor en la família abans de formalitzar l’adopció per via judicial.

A qui no es pot adoptar

Només es pot ser adoptat per dues persones quan aquestes són matrimoni o parella de fet. S’estableix que no pot adoptar-se:

• A un descendent
• A un parent en segon grau de la línia col·lateral per consanguinitat o afinitat
• A un pupil pel seu tutor fins que no hagi estat aprovada definitivament el compte general justificat de la tutela.

Persones que han de participar en el procés

Una vegada iniciat el procediment judicial, han de consentir en l’adopció els adoptants i l’adoptat major de 12 anys i també:

• El cònjuge o parella de fet si l’adopció és individual, excepte si estan separats, divorciats o hagin trencat. Si l’adopció és conjunta és obligatori.
• Els progenitors de l’adoptat que no estigui emancipat, tret que estiguessin privats de la pàtria potestat.
• L’assentiment de la mare no podrà prestar-se fins que hagin transcorregut sis setmanes des del part.

Han de ser escoltades pel jutge:

• El tutor i, en el seu cas, la família acollidora, i el guardador o guardadors
• L’adoptat menor de dotze anys d’acord amb la seva edat i maduresa.

L’adopció és irrevocable, encara que el jutge pot acordar l’extinció de l’adopció quan els progenitors sense culpa no haguessin intervingut en l’expedient, reclamin l’extinció en el termini de dos anys següents a l’adopció i no perjudiqui el menor. Si l’adoptat és major d’edat ha de consentir amb l’extinció.

Adopció internacional

L’adopció internacional es regula per la Llei 54/2007 d’Adopció internacional. Es diferencia entre el procediment en aplicació del Conveni relatiu a la protecció del nen i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, i el procediment amb països que no han ratificat aquest conveni.

El procediment s’inicia a Espanya a partir de la sol·licitud formulada pels futurs pares en les entitats de la Comunitat Autònoma, que remetran l’expedient al país d’origen del menor, per la qual cosa entren dues legislacions diferents que han de complir-se.

Una vegada concedida l’adopció al país d’origen del menor, els sol·licitants han d’acudir al Consolat Espanyol en aquest país per a inscriure-la en el Registre Civil Consular i expedir els visats de reagrupació familiar perquè puguin tornar a Espanya amb l’adopció oficialitzada.