L’anul·lació preventiva

Per la complexitat d’aquesta qüestió, desenvoluparem aquest comentari esquemàticament.

1.- El prenedor de l’assegurança compta amb l’obligació de respectar un mes de preavís per oposar-se a la pròrroga d’un contracte d’assegurança. L’assegurador ha de respectar un termini de preavís de dos mesos. Art. 22.1 Llei de Contracte d’assegurança (LCS).

2.- Amb respecte obligat i estricte a aquest preavís d’un mes, el prenedor ha d’haver comunicat clarament si desitja o no oposar-se a la pròrroga. Si no ho comunica clarament, escriu en condicional o com hipòtesis, es veurà vinculat a la renovació de la pòlissa quan es superi el termini de preavís i qualsevol altre solució serà voluntària i negociable per l’asseguradora.

3.- Exposat l’anterior. tot el que pugui significar l’anul·lació preventiva és informar a la companyia d’assegurances de la possibilitat de tirar enrere l’oposició a la pròrroga comunicada i sol·licitar que finalment es renovi.

4.- La petició preventiva anterior és completament voluntària per l’asseguradora. Pot en conseqüència no acceptar-la i atenir-se a l’oposició comunicada, o pot subordinar la reactivació de la pòlissa a una condiciones complement diferent.

5.- Per tant, en resum, ha de comunicar-se amb claredat l’oposició a la pròrroga en respecte al termini de preavís i, com a molt, pot informar-se de la possibilitat a negociar, de manera lliure per a les dues parts, revocar l’oposició a la pròrroga, i en quines condicions. Existeix un model de comunicació a disposició dels col·legiats.

6.- L’assegurador per altra banda ha d’informar de qualsevol modificació del contracte d’assegurança en el termini de dos mesos. És dubtós i està pendent de resoldre’s per la jurisprudència si per el fet d’haver informat, la falta de resposta vinculada a la modificació al prenedor. En la meva opinió, no queda vinculat encara que guardi silenci i transcorregut el termini de preavís per l’asseguradora (dos mesos), pot exigir la renovació en les condicions anteriors a les pretensions de modificació.

7.- Llevat que suposi una modificació del contracte, l’asseguradora no té obligació d’informar de l’import de la prima si aquesta resulta amb acceptable claredat dels termes de la pòlissa. Per això està la pòlissa, i el prenedor ha d’abonar la prima en les condicions previstes en ella (art. 14 LCS), el que no impedeix que la prima s’incrementi o es redueixi sense que existeixi obligació de comunicació de l’asseguradora al prenedor.

8.- Si la prima no és determinable amb suficient claredat, és part del deure de diligència del prenedor, i del deure d’informació contractual de l’asseguradora, demanar que se li detalli la prima de renovació i contestar aquesta petició, respectivament per el prenedor i l’assegurat. És molt dubtós saber si aquesta petició d’informació interromp el termini de preavís, i s’haurà d’analitzar cas per cas. Però és probable que sí i que si la prima no és fàcilment determinable segons la pòlissa, una vegada el prenedor demana que li aclareixi el seu import conforme la pòlissa, dit termini s’interromp i que no sigui fins que rebi el detall de l’import quan pugui oposar-se a la pròrroga del contracte, moment en el que és possible que pugui entendre que compte amb quinze dies (per analogia amb aquest termini previst en altres normes de la Llei de Contracte d’Assegurances), per oposar-se a la renovació. Però es tracte d’un aspecte dubtós, que necessita examinar-se cas per cas i pendent de clarificar per la jurisprudència.

Dr. Josep Lluís Fernández

Assessor Jurídic del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona

Mediario 210