El dia 28 es va celebrar el Dia Internacional de l’Orgull Gai i, per això, convé analitzar amb perspectiva els objectius ja assolits per donar-li la importància que es mereixen i comprovar les properes metes a assolir. I és que, tal com ens informa la RAE, l’orgull és “el sentiment de satisfacció pels èxits, capacitats o mèrits propis o per alguna cosa en què una persona se sent concernida”.

Val la pena posar en valor el llarg camí recorregut i les conquestes en aquesta matèria realitzades, en justícia i homenatge pels que van lluitar per fer-ho possible. Aquests són els principals, que no únics, èxits aconseguits en els darrers anys:

– El primer i més important és el que blinda l’article 14 de la Constitució Espanyola, que prohibeix la discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social, incloent-hi òbviament l’orientació sexual i la identitat de gènere.

– Després d’aquest precepte, la primera gran fita va ser sens dubte l’any 2005, en què es va aprovar el matrimoni igualitari, pel qual “el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan tots dos contraents siguin del mateix o diferent sexe”. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, s’han celebrat més de 50.000 matrimonis des d’aquesta llei.

– El 2007 serà recordat pel col·lectiu trans per permetre, mitjançant la Llei 3/2007, la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones per la qual es permetia canviar el nom i el sexe a l’esmentat registre. Si bé la majoria de les comunitats també han desenvolupat la seva pròpia normativa en aquest camp, pel principi de jerarquia normativa, prevalen les nacionals sobre les autonòmiques en cas de conflicte.

– En els propers anys els principals reptes del col·lectiu aniran encaminats principalment a la consecució de la no-discriminació real, tant per una Llei d’Igualtat LGTBI+, que està en tràmits parlamentaris, com a drets assistencials vinculats.