No fa molt, algú d’una companyia asseguradora em va comentar una realitat molt certa sobre el sector assegurador: Abans manaven els comercials en la subscripció de riscos, va anar canviant i els propis subscriptors eren “els amos” del negoci, ara els enginyers són els que realment decideixen el com i el quant.

Anàlisi situació
L’activitat d’alimentació a Espanya és el sector més rellevant dins de la branca industrial, amb gairebé un 25% respecte a tot el sistema manufacturer nacional, disposa de més de 30.000 empreses censades i aporta un 2,4% del PIB nacional, promovent 535.000 ocupacions. No obstant això, a causa de diverses circumstàncies com són: els importants sinistres ocorreguts en els últims anys a Espanya i en tota Europa, el tipus de material utilitzat com a aïllant, intensa activitat, instal·lació en coberta de plaques fotovoltaiques en unes certes plantes i, en determinats processos l’aportació de calor, tot això comporta que, en aquests moments, el seu assegurament de danys materials, i concretament per incendi de les instal·lacions, s’hagi tornat realment complicat.
La realitat asseguradora nacional i internacional davant aquests riscos és una falta de capacitat clara, la qual cosa comporta una selecció dels riscos assegurables per part de les companyies. Aquesta situació fa que qualsevol asseguradora que volgués podria créixer gràcies a aquesta oportunitat de mercat, amb primes molt superiors a les de fa alguns anys i amb encaix per coassegurança, però la realitat és que, a causa de l’enduriment del mercat reassegurador , i amb independència del preu estipulat, hi ha riscos que no aconsegueixen assegurar-se, o ho fan en unes condicions realment preocupants per l’alta exposició que assumeix l’assegurat, amb franquícies molt elevades i límits d’indemnització reduïts.

Solució
En un món on cal competir i intentar arribar el primer, existeixen molts gerents de risc que han vist les orelles al llop i estan fent els deures, planificant inversions costoses en prevenció i més concretament en sistemes contra incendi, tant en elements passius, com d’extinció, i addicionalment aplicant una política interna de coneixement i prevenció del risc, establint procediments i realitzant formació interna continuada. Aquestes accions són les necessàries, que poden fer que unes certes instal·lacions siguin susceptibles d’un assegurament en condicions adequades, amb independència que el preu serà bastant superior al que es pagava en una altra època.
La detecció automàtica, extinció adequada, sectorització, formació i una gerència de riscos correcta faran que les poques asseguradores que ofereixen assegurances per a plantes amb alt component constructiu de panell sandvitx combustible, mirin aquests riscos de manera diferent i puguin oferir condicions accessibles per als clients.

Mediació
A més de la transparència de les asseguradores i de la involucració dels assegurats, el paper dels mediadors és determinant, ja que hem d’acompanyar als nostres clients en aquest procés, informant adequadament de la situació del mercat, de la problemàtica de les instal·lacions amb aïllants inflamables, i instant unes polítiques de coneixement i aplicació de mesures reductores de manera detallada. D’aquesta manera entre tots els agents i amb voluntat, podrem aconseguir que aquesta problemàtica es mitigui i el sector pugui donar cobertura per a l’assegurament d’aquests riscos i la consegüent continuïtat de negoci, en cas d’un sinistre important.

José María de la Pont del Pou
Director Tècnic de CICOR i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona