L’auge de la ciber delinqüència és un problema creixent que s’ha convertit en una de les preocupacions més grans de les empreses a mesura que augmenta la freqüència dels atacs a tot el món. A Espanya, on la majoria de les empreses són pimes, aquest risc es percep amb especial rellevància a causa de la seva vulnerabilitat i manca de recursos per implementar mesures robustes de protecció.

Cal conscienciar les empreses de la necessitat de contractar solucions asseguradores per protegir-se d’un risc a què tothom està exposat. Tot i això, la realitat mostra que només el 30% de les pimes espanyoles han contractat pòlisses per protegir-se de possibles ciberatacs. El ciber risc va ser l’eix central de l’esdeveniment Ciber: Noves solucions davant els nous reptes tecnològics que, organitzat pel Consell Català de Col·legis de Mediadors d’Assegurances, va comptar amb l’assistència de 200 mediadors.

Durant l’esdeveniment, es va identificar com a factor fonamental de protecció la implementació de campanyes de formació entre la plantilla de l’empresa. La majoria dels ciberatacs tenen l’origen en errors comesos per algun empleat que per manca de coneixement i conscienciació pren decisions que obren la porta als delinqüents. Un dels avenços positius de les companyies ha estat la implicació directa de la direcció general, ja que considera que la seguretat informàtica és un pilar essencial de la continuïtat de negoci i que pel seu caràcter estratègic no pot ser responsabilitat exclusiva del departament d’IT.

Pedro Agudo, comissari de policia nacional en excedència i excoordinador nacional de ciberseguretat, va oferir una explicació panoràmica dels principals mètodes de ciberdelinqüència i va advertir del perill actual amb el gran augment de casos delictius al món. “Les estadístiques reflecteixen un gran increment del nombre de delictes. Al món es produeixen set atacs per segon i en total a Espanya es produeixen al voltant de 400.000 a l’any”. A més, creix també el nombre de tipologies de delictes. Agudo explica que “hi ha moltíssims ciber delinqüents perquè és més còmode i senzill delinquir des de casa. Per a les màfies és un camí lògic. Mentrestant, la legislació va sempre per darrere”.

Els danys quantificables derivats d’aquests atacs, com ara extorsions o fraus financers, són nombrosos. No obstant això, el dany a la reputació de l’empresa és moltes vegades la preocupació més gran, ja que és molt difícil de valorar i recuperar.

Marta Oller, vicepresidenta segona del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona i directora executiva d’O Brokers, corredoria d’assegurances, va plantejar que la important “amenaça que suposa la ciber delinqüència es pot convertir en una oportunitat per als mediadors perquè hi ha un 70% d’empreses que necessiten aquesta assegurança”. Oller va afegir que, en qualsevol cas, “el factor de la pòlissa més valorat pel client és la resposta a incidents”.

Albert Ferrer, vicepresident primer del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona i soci director executiu de Ferrer & Ojeda, va afirmar que “tenim un desafiament formatiu molt important. És una obligació que ens formem i tenim la sort de comptar amb el suport de les companyies que estan emetent continguts molt interessants”.

Carles Barberà, director comercial de CMP corredoria d’assegurances, va advertir que “ara ens trobem amb un producte madur i amb unes companyies que es mostren molt interessades a aprofitar aquesta oportunitat”. Ariana Alves, subscriptora ciber a Zuric, va abundar en aquest tema i va recordar els canvis importants que s’han produït en aquest tipus d’assegurança. “Les cosines han baixat i ara tenim clar que hi ha un potencial enorme, encara que queda molt per fer”.

Miquel Canal, director tècnic de Cànovas Ofiseg corredoria d’assegurances, va reiterar que “ara és un bon moment comparat amb anys enrere. Hi ha menys dificultats i tenim molts arguments per parlar amb el client. Un atac d’aquest tipus és com quan se’n va la llum. Hi ha un perill de paràlisi que els clients comprenen”.

Benjamí Losada, subscriptor especialitzat en Cyber ​​Hiscox, va revelar que la tipologia d’atac que obliga la companyia a abonar més diners és l’extorsió. “Es tracta dels casos que obliguen a destinar més diners a indemnitzacions perquè cal afrontar molts pagaments, començant per la pròpia petició del delinqüent. El segon delicte més costós és el frau financer perquè és el cas que més es repeteix”.

Losada va voler destacar que el dany econòmic no és l’únic ni el més perjudicial necessàriament. “Hi ha un altre dany probablement més gran que és el reputacional que costa moltíssim de reparar”. I afegeix que “la ciber delinqüència és ja el crim més comú al món, per sobre del narcotràfic. I per volum de negoci seria la tercera potència mundial per davant del Japó”. Albert Ferrer es va mostrar d’acord que “el perjudici a la reputació de la marca és una conseqüència molt negativa i, en molts casos, pitjor que el mal econòmic”.

Francisco Alcalde, subscriptor i responsable de Beazley Digital Espanya, va incidir en la importància d’adoptar mesures per minimitzar el risc ciber. “Estem molt lluny d’una situació ideal. Tot i que per prendre mesures de protecció hi ha algunes diferències entre petites i grans empreses”.

Samuel Martín, Cyber ​​Risk Engineer i subscriptor a Zuric, va detallar com és el procés habitual d’atac a les empreses i va revelar que de mitjana es triga sis mesos a detectar un ciberatac i es necessiten 70 dies més per contenir-lo”.

Les companyies asseguradores, conscients del risc creixent, estan adaptant les pòlisses amb rapidesa per respondre a les noves exigències que plantegen els atacs cibernètics que no cessen. Tot i això, el mercat travessa un moment tou que es preveu continuï durant els propers dos anys.

Per tancar l’acte, Àlex Mestre, president del Consell de Col·legis de Mediadors d’Assegurances de Catalunya i president del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Tarragona, va agrair la presència dels 200 assistents i va recordar que “hem passat moments difícils com a societat i el sector de l’assegurança ha superat totes les barreres de la mateixa manera que ara. ”.