L’estrès laboral és la conseqüència conjunta de les reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i del comportament que una persona pot tenir per causes del treball –contingut, entorn, organització, etcètera–. Recentment s’ha conegut gràcies a una investigació desenvolupada per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) que la càrrega de treball és el factor més estressant per al treballador.

Tot i això, al voltant de l’estrès laboral hi ha una sèrie de recomanacions que se centren a desenvolupar la tolerància a l’estrès. Això és especialment interessant per als qui viuen estats interns d’ansietat i angoixa i tenen respostes no adaptatives quan se senten contra les cordes.

La tolerància a l’estrès, recorden els especialistes en psicologia, no és obtenir-ne la immunitat sinó aconseguir una habilitat personal que ens permeti suportar les emocions superposades i les angoixes o estats emocionals negatius sense sucumbir-hi. Aquesta habilitat influeix en el nostre equilibri mental i ens ajuda en la manera com percebem el món.

Les persones amb tolerància a l’estrès tenen una tendència menor a caure en estereotips, lidien millor amb l’ambigüitat i solen evitar caure en conclusions precipitades.

La tolerància a l’estrès es basa en cinc premisses:

1.- No anticipar. Està bé conèixer les possibilitats que se’ns presenten però estar anticipant constantment situacions negatives és una cosa que ens perjudica a nivell mental. L’objectiu ha de ser evitar anticipar i eludirem l’ansietat anticipatòria.

2.- Aprendre a desvirtuar les emocions negatives. Quan travessem una mala ratxa o vivim una situació negativa, o diverses, el que és indicat és no engolir-se en aquestes emocions que ens poden acabar llastrant. Les emocions, totes, tenen la seva funció, però el que és perjudicial és entrar en una roda de pessimisme i negativitat. Els qui tenen una bona tolerància a l’estrès no s’obsessionen amb les circumstàncies adverses i són capaços de reconduir la seva atenció per no obsessionar-se amb allò que els passa i poder tirar endavant amb certa dosi de normalitat.

3.- Tornar a avaluar les situacions que ens estressen. Quan estem en una situació estressant podem tenir tendència a veure l’entorn, i tot el que ens passa o envolta, amb una visió força distorsionada. L’objectiu és desdramatitzar, prendre distància i comprendre que probablement el problema que ens preocupa avui serà intranscendent o haurà passat en un temps que pot ser més o menys curt en funció de la gravetat.

4.- Tenir capacitat d’autoregulació. Les persones amb tolerància a l’estrès són capaces de mantenir un grau d’autocontrol adequat que impedeix que les emocions negatives influeixin massa en el comportament. Mantenen un nivell de funcionament adaptatiu que no fa caure en comportaments agressius o que limiti l’aplicació de la intel·ligència emocional.

5.- Mantenir un diàleg interior positiu. És crucial mantenir un diàleg intern que estigui carregat de positivitat, que no ens limiti o ens bloquegi. Fórmules com “això no em pot frenar”, “passarà”, “ho puc fer”, “tinc solucions”… són de gran ajuda per a aquest intercanvi de comentaris intern que tots tenim.