Al llibre ‘El poder de les paraules. Com canviar el teu cervell (i la teva vida) conversant’ el neurocientífic Mariano Sigman – directiu del projecte ‘Human Brain Project’ i referent en neurociència de les decisions, de l’educació i de la comunicació humana- realitza una sèrie d’afrontaments per millorar la conversa interna de cada individu, en especial, davant les afirmacions del tipus “no ho puc fer” o “no és el meu fort” o “no serveixo per a això”. Simplificant l’objectiu de Sigman en les reflexions com a científic i com a autor es tracta de modificar, amb l’ús propi a través dels nostres pensaments d’una conversa no limitant amb paraules adequades que evitin arribar al desànim i la renúncia.

Amb les paraules construïm narratives que ens auto expliquen les coses que ens passen, que ens defineixen a nosaltres mateixos davant de la nostra pròpia persona. I les paraules poden tenir molta força.

Tenir bones converses

Mantenir bones converses, sense caure en el corrent de ser superpositius i sense entrar al relat de la força de voluntat i de l’esforç com a element potenciador per assolir totes les metes és possible. Com ho aconseguim? Per exemple aplicant l’Art de pensar sense certeses de Montaigne que inclou claus en les conversacions interpersonals com:

1.- Una bona predisposició.

2.- Conversar com un espai de descobriment.

3.- Que la conversa sigui un intercanvi, no un monòleg.

4.- No rebutjar allò nou.

Al pensament, a nivell intern, la conversa és un exercici d’anàlisi. Es tracta de revisar i ser capaços d’apreciar allò que realment és important per a nosaltres, què és qüestionable i, sobretot, no prendre absolutament res com una veritat absoluta. Finalment, i per descomptat, hi ha el dret a equivocar-se, a l’assaig i l’error, a no encertar i tenir èxit a la primera quan estem davant d’un repte o un desafiament a un mateix.