“La decisió del Govern de reduir un 40% les hores de formació necessàries per a exercir com a mediador d’assegurances al mateix temps que exigeix més protecció als drets del client, és una incongruència i no és un requisit ni de la Unió Europea ni del mercat espanyol“, així ho afirmen des del Consejo General de Mediadors després de l’anàlisi realitzada al text legislatiu del Reial decret sobre formació publicat ahir en el BOE.

A més, el Consejo General considera que el Reial Decret és difícilment aplicable malgrat entrar en vigor a partir del dia 22 d’abril perquè “desenvolupa una llei que està, en aquests moments, en el Parlament sotmesa a revisió i amb un paquet d’esmenes que podrien modificar aspectes que aquesta norma regula”.

D’altra banda, des de l’organització de mediadors es recorda que “falta per desenvolupar aspectes molt importants que condicionen la seva aplicació immediata, com el contingut dels cursos d’accés i els mecanismes d’acreditació dels centres de formació. Per a això serà necessària que la Direcció General d’Assegurances emeti una Resolució en les pròximes setmanes”.

Aspectes positius

Entre els aspectes positius de la nova normativa es destaquen dues:

– Generalització, a la pràctica totalitat de subjectes que intervenen en la distribució d’assegurances, de la necessitat d’una formació inicial i una formació contínua per a exercir l’activitat.

– Establiment d’un sistema curricular en la formació inicial que permetrà, als qui facin canvis en la seva activitat, poder aprofitar íntegrament els coneixements adquirits en els nivells inferiors.

Aspectes crítics

El Consejo General de Mediadors és especialment crític en alguns punts que porten a la manca de concreció o deixen a la interpretació assumptes que haurien d’estar més tancats. Entre ells:

– No hi ha un equilibri entre les responsabilitats de cadascun dels nivells de formació inicial i la quantitat d’hores que s’estableixen.
– S’evidencia poca diferència entre un corredor (300 hores), un agent que assessora (200 hores) i entre aquest i un agent que informa (150 hores).
– La figura de l’agent que només informa, en relació amb la de l’agent que assessora, porta a confusió i pot devaluar aquesta figura.
– Resulta també sorprenent que no es contempli expressament la figura de l’agent vinculat, que continua estant reconeguda en la resta del marc normatiu. Això fa pensar que els seus requisits de formació es trobaran ara dins dels que corresponen a l’agent. No obstant això, les seves obligacions són diferents, la qual cosa pot portar, de nou, a confusió.
– L’aspecte més crític en aquest repartiment d’hores de formació inicial és la reducció de les 500 hores a 300, una rebaixa que a vegades s’ha intentat explicar de manera errònia com un requisit de la directiva europea.
– Queden en l’aire els requisits que afectaran els centres de formació, qüestió que haurà de regular-se a través de la Resolució de la Direcció General d’Assegurances. Per als mediadors “no és un element menor en trobar-nos davant un sector hiperregulat on s’espera que en els pròxims anys la normativa continuï augmentant“.
– D’altra banda, si la normativa sempre ha de tendir a buscar la protecció del consumidor d’assegurances l’RD hauria de recollir l’especial rellevància dels centres que imparteixin i acreditin aquesta formació, igual que succeeix en altres sectors amb un grau semblant de regulació. Per al Consejo General de mediadors aquesta situació s’hauria de traduir en la necessitat que existeixi un registre de centres i un sistema de control d’aquests que garanteixi la igualtat i l’excel·lència.