Un estudi sobre desenvolupament d’adults que es fa a Harvard des del 1938 està portant, en l’anàlisi de les dades i l’evolució de les diferents dècades estudiades que les bones relacions, ben alimentades, condueixen a la salut ia la felicitat. Es tracta de l’estudi longitudinal en profunditat més llarg fet mai sobre la vida humana.

Potser, seguint aquesta estela i tot el que aquesta conclusió implica, el ‘Harvard Business Review’ acaba de publicar un article sobre com adaptar-se millor als canvis i la importància que té per als líders aconseguir una calma, deliberada, davant de situacions desconegudes o de incertesa. Es planteja com la paradoxa de l’adaptabilitat: quan més ens cal aprendre, canviar i adaptar-nos. L’estratègia de la calma és un canal perquè els líders facin un balanç de situació descobrint noves solucions amb intenció, creativitat i objectivitat. Aquesta pràctica es desenvoluparia mitjançant l’agilitat d’aprenentatge, l’autoregulació emocional i la consciència dual.

Gentilesa i compassió

I prenent part dels ensenyaments de les investigacions publicades des de la universitat americana el biòleg i expert en benestar, Daniel Lumera, assenyala que hem identificat tradicionalment, i basant-nos en la teoria de Darwin, els individus més forts i competitius com els més ben adaptats. Imposant la força van aconseguir reproduir-se i fer-se més forts. Al llibre ‘Biologia de la gentilesa’ Lumera reivindica l’adaptació com la clau per al benestar i la salut trencant amb el paradigma evolutiu basat en la competitivitat i la llei del més fort.

La base avui es focalitza en la neurociència que avui demostra que els individus més adaptats són els més compassius, els més gentils. La vida es regula amb el principi d’interconnexió, d’interdependència i de cooperació.

Les persones més gentils, més compassives, serien les més capaces d’adaptar-se als canvis a una societat de canvis vertiginosos. La constància, la humilitat, la perseverança, la disciplina i la paciència contribueixen a la reducció del potencial conflicte en qualsevol pla que es porti a produir dins d’una organització. La gratitud, ésser comprensius, es transforma en un do que uneix i contribueix al desenvolupament i l’èxit col·lectiu.