L’incendi del vehicle estacionat

Vagi molt lluny de nosaltres calamitats com aquesta que passa a ser analitzada en aquest article, i sàpiga i s’entengui que qui escriu no li agrada remoure-les, però es que el Tribunal Suprem ha formulat consulta prèvia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (qüestió prejudicial, és un nom tècnic) abans de posar-se a resoldre el cas d’un incendi produït en un vehicle que portava més de vint-i-quatre hores estacionat en un garatge privat, segons dóna compte el darrer número de la Revista de Dret Mercantil¹.

La sentència de segona instància (Audiència provincial) que ha estat objecte de recurs al TS, acudint a l’habitual concepte ampli de fet de la circulació present en la jurisprudència, va considerar que l’incendi del vehicle estacionat de manera no permanent en un garatge sí era un fet de la circulació, cabia en dit concepte, i per tant els danys causats en l’assegurança obligatòria.

Però el Tribunal Suprem ho posa en dubte en el seu Auto de 30 de gener de 2018. Valora que és possible considerar que l’incendi d’un vehicle aparcat en un garatge privat té possiblement més que veure amb l’eventual responsabilitat del propietari sobre una cosa potencialment perillosa (és a dir, amb el seu oblit o negligent conservació) que amb la responsabilitat civil que resulta de la circulació i amb el risc circulatori, i sospesa que entendre-ho d’una altra manera podria ser contrari a l’art. 3 de la Directiva 2009/103/CE, i en concret el seu article 3, que obliga a legislar els estats membres per assegurar els vehicles de la RC relativa a la circulació, i no per a altres supòsits com la possible negligència comú que aparenta aquesta, s’entén.

Amb el pas tard i lent de la justícia comunitària, ara el TJUE haurà de resoldre la qüestió prejudicial plantejada i aquesta mena de supòsits rebran rebran un criteri probablement definitiu. El seguirem amb particular interès i procedirem al seu comentari. Mentrestant, sembla probable que aquest tipus de supòsits d’estacionament no definitiu permanent, continuarà incardinant-se com fet de la circulació, ben probablement, i conforme, per exemple, la solució que donava l’Audiència provincial, abans comentada, i objecte del dubte i de la qüestió elevada per el Tribunal Suprem.

¹ Revista de Derecho Mercantil núm. 3009 pàg. 733 i 734.

Josep Lluís Fernández

Assessor Jurídic del Col·legi de Mediadors d’assegurances de Barcelona

Mediario 209