Anàlisi del règim de fiscalitat directa aplicable a les societats civils, així com els requisits que permeten diferenciar a aquelles que tenen un objecte mercantil, de les societats civils professionals.
Aquest article del servei d’assessoria fiscal del Col·legi pretén fer una breu anàlisi del règim de fiscalitat directa aplicable a les societats civils, així com els requisits que permeten diferenciar a aquelles que tenen un objecte mercantil, de les societats civils professionals.
La societat civil es regula jurídicament en el Codi Civil (CC), quedant definida per l’article 1665 d’aquest, com”un contracte pel qual dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre si els guanys”.
Es tracta de la mateixa configuració que la d’una societat mercantil, amb la diferència que la societat civil no té personalitat jurídica sempre que els “pactes es mantinguin secrets entre els socis, i en què cadascun d’aquests contracti en el seu propi nom amb els tercers” (art.1669 CC).
La transposició fiscal tradicional d’aquesta naturalesa jurídica era la consideració de totes les societats civils com a entitats en règim d’atribució de rendes en l’IRPF. Això significa la societat civil, malgrat disposar d’un CIF propi per al tràfic mercantil o civil, no tributava pels rendiments obtinguts per la seva activitat, sinó que aquests s’imputaven als seus socis en proporció al seu percentatge de participació en la societat; de mode similar a com encara avui ocorre amb les comunitats de béns.
La llei de l’Impost de societats (LIS) que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015, va establir, amb efectes a partir de l’1 de gener de 2016, la inclusió, com a contribuents de l’impost, de les societats civils amb objecte mercantil, tal com estableix el redactat de l’article 7.1. a) de la LIS.
Un article d’Ángel María Ceniceros, soci de l’àrea fiscal del FLM EXPERTS
Más informació, només per a col·legiats