El qüestionari de salut és decisiu a l’hora de fer efectiva la prestació o indemnització de l’assegurança personal i són molt freqüents els casos en què amb base a l’acusació de reserva o inexactitud de l’assegurat es denega la cobertura, en aplicació de l’art. 10 de la Llei de contracte d’assegurança. És l’objecte d’aquest comentari analitzar les principals respostes de la jurisprudència a l’hora de valorar si ha existit o no reserva o inexactitud, doncs hi ha haguts certs aspectes en els que aquesta jurisprudència ha variat o s’ha matisat.

Convé retenir que, en el cas de les assegurances de vida i accidents, transcorregut un any i d’acord amb l’art. 89 de la LCS, l’assegurança (que la jurisprudència s’estén a l’assegurança d’accidents) és ja indisputable per aquest motiu. Això vol dir que, excepte en el supòsit de dol (és a dir, intenció deliberada d’enganyar l’assegurador la recerca expressa de la cobertura) la reserva o inexactitud rellevants, transcorregut un any de vigència, no pot ser motiu ni de rescissió del contracte ni de denegació o reducció proporcional de la cobertura.

Dr. Josep Lluís Fernández, assessor jurídic del Col·legi.

Més informació per a  col·legiats: