L’article 20 bis de l’Estatut dels Treballadors reconeix a les persones treballadores el dret a la intimitat en l’ús dels dispositius digitals posats a la seva disposició per l’ocupador, a la desconnexió digital i a la intimitat enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i geolocalització en els termes establerts en la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

La contrapartida d’aquests drets de les persones treballadores és l’obligació del seu ocupador, de respectar tals drets. Però aquesta obligació empresarial de respecte del dret a la intimitat de les persones al seu servei no és una previsió legal merament programàtica, perquè es concreta en obligacions específiques com són la de dotar-se d’una política interna dirigida als treballadors en la qual es defineixin les modalitats de l’exercici del dret a la desconnexió digital i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques, que eviti el risc de fatiga informàtica.

Aquesta obligació legal aconsegueix a totes les empreses, amb independència del volum de la seva plantilla i que les seves persones treballadores prestin o no els seus serveis a distància o teletreballin, perquè és mesura legal arbitrada per a garantir a tots ells, el respecte del seu temps de descans, dels seus permisos i vacances, això és, de la seva intimitat personal fora del temps de treball legal o convencionalment establert.

L’incompliment d’aquesta obligació empresarial, que s’enquadra entre les infraccions molt greus en matèria de relacions laborals individuals i col·lectives, pot ser sancionat amb multes de fins a 225.018 euros.

Més informació només per a col·legiats en aquest enllaç: