Les responsabilitats legals que implica tenir animals domèstics estan regulades en les diferents lleis autonòmiques i municipals. No obstant això, existeixen algunes obligacions generals que tots els amos dels animals de companyia han de complir.

• Identificar a la mascota amb un microxip: La identificació a través de la implantació d’un microxip és obligatòria en la majoria de les Comunitats Autònomes. Si es perdés, es podria accedir fàcilment a totes les dades de la mascota i el seu propietari. Per aquesta raó, és molt important mantenir sempre la informació actualitzada. Aquest xip electrònic ha de ser implantat per un veterinari autoritzat.
• Inscriure-la en el registre censal: Els ajuntaments compten amb un cens d’animals domèstics. És important que les dades censals estiguin sempre al dia: si hi ha un canvi de domicili o s’ha de donar de baixa per defunció cal comunicar-ho.
• Gossos de raça perillosa: Els propietaris de gossos de races potencialment perilloses hauran d’obtenir una llicència administrativa per a la seva tinença, que haurà de renovar-se cada cinc anys. A més, aquests gossos hauran de portar morrió i una corretja no extensible de menys de dos metres.
• Contractar una assegurança de responsabilitat civil: Aquesta cobertura és obligatòria en cas de tenir un gos de raça potencialment perillosa. També per als qui visquin en determinades Comunitats Autònomes, com el País Basc o Madrid. És molt recomanable comptar amb una assegurança per a mascotes, encara que no sigui obligatori, perquè els amos són els responsables de qualsevol perjudici que pugui causar l’animal. A vegades, l’assegurança de la llar ja cobreix la responsabilitat civil per tinença d’un animal.
• Respectar els espais públics: Els animals de companyia s’han de portar sempre lligats amb una corretja. A més, cal recollir els seus excrements. No fer-ho pot comportar multes elevades.
• Espècies exòtiques: En aquests casos, els advertiments anteriors es magnifiquen, ja que aquests animals necessiten de cures molt concretes i, si s’abandonen, pot crear un greu problema per a la fauna i flora autòctona. És fonamental tenir la guia d’experts per a cuidar animals que procedeixen d’altres països perquè visquin còmodament.
• Vetllar per la seva salut i benestar: En arribar a casa, és convenient que l’animal passi una revisió veterinària per a subministrar-li vacunes, desparasitització i control de la seva salut. Si el nostre interès és tenir a l’animal sense que vaig criar és molt aconsellable l’esterilització. També cal recordar que el maltractament animal es castiga amb penes des de tres mesos fins a un any de presó. Aquestes penes poden agreujar-se en funció de les circumstàncies concurrents en el cas concret. Per exemple, si els fets s’haguessin executat en presència de menors d’edat o si es produeix la mort de l’animal. En aquests casos, el Codi Penal contempla penes de fins a un any i mig de presó.
• No abandonar: L’abandó animal està penat i és il·legal. Es castiga amb sancions administratives i per quanties molt importants. Fins i tot es pot incórrer en un delicte penal sancionat amb multes d’1 a 6 mesos.