Una de les realitats de qualsevol empresa, i de la vida en general, és que el canvi és permanent. Canviar per avançar, per continuar o per evolucionar és una necessitat que es presenta i a la qual cal fer cas perquè si no el risc pot suposar el tancament. Hi ha diversos exemples molt coneguts de reeixides companyies, fins i tot tecnològiques, que van ser capdavanteres en el seu moment, no tan llunyà, i avui amb prou feines ens venen a la memòria encara que no hagin desaparegut. Pensem en Nokia, per exemple, per confirmar que continua en actiu molts han de fer la consulta a internet.

L’immobilisme o no detectar la necessitat de canvi en el moment adequat, aferrant-nos a velles formes de pensar o de fer les coses pot portar a la frustració i la insatisfacció als membres d’una organització. En la psicologia de les organitzacions es contempla la resistència a el canvi com una situació que genera respostes sense adaptació. És important conèixer les causes que cal treballar per evitar la resistència al canvi.

1.- Tenir un enfocament a curt termini sol implicar que hi ha més oposició al canvi.

2.- Ideal de control. Tenir la idea que tot està sota control avui es coneix, a nivell de gestió empresarial i d’equips, com una situació immobilista. En veritat, el control és una il·lusió.

3.- L’excés d’incertesa pot portar a pensar ‘millor boig conegut’. Cal recordar la incertesa, encara que sigui difícil de gestionar, és una oportunitat.

4.- Reacció defensiva a l’inesperat. El canvi pot arribar de cop i volta i la primera reacció és de prudència; és normal, però el més encertat és processar com més aviat aquest canvi i adaptar-lo el més ràpid possible.

5.- Por a no arribar a tot o no tenir les habilitats o els recursos o els coneixements necessaris per afrontar aquest nou escenari. Donar-se un període raonable de familiarització permetrà superar aquesta por.

6.- Temor a les conseqüències. En una organització sempre depèn del líder comunicar i tranquil·litzar les inquietuds en aquest sentit, encara que hagi de ser un recordatori freqüent.

7.- Modificació d’equips o grups de treball. Una vegada que estem adaptats a uns companys les decisions de canvis en els grups de treball pot generar resistències. Sempre és important recordar que pot ser una bona oportunitat de demostrar vàlues professionals i personals i afrontar reptes estimulants.

8.- Esgotament personal i sentiment d’amenaça real. La situació vital de les persones que, per exemple, poden estar en una etapa de extenuació tal que no puguin suportar el mínim canvi o que aquest suposi un problema d’amenaça real, com la pèrdua de la feina, són els grans punts de treball per als que els pateixen i per als que comparteixen l’acompliment tasques amb ells. És el moment de prestar atenció, aportar recursos perquè puguin treballar els seus temors des de la intel·ligència emocional i recuperar les seves forces per enfocar el futur.