Tenir un propòsit vital ha estat assenyalat com un dels pilars del benestar psicològic. La investigació científica ha conclòs que afavoreix la cognició i crea canvis en l’organització del cervell amb connexions més funcionals i generant un mecanisme de neuroprotecció.

Això podria comportar la resiliència cognitiva, que és la capacitat del cervell de fer front a factors, lesions i patologies estressants. Un estudi del Marcus Institute for Aging Research, a Boston (Estats Units), que realitza la col·laboració de la Universitat de Barcelona, ​​suggereix que tenir un propòsit fort a la vida pot promoure la resiliència cognitiva entre adults de mitjana edat.

A la investigació, es van obtenir dades de 624 adults de mitjana edat de la “Iniciativa de salut cerebral de Barcelona” i es van comparar els resultats dels participants amb índexs de propòsit en la vida més baixa i més alta en termes d’estat cognitiu en termes d’estat cognitiu, el Lesions de substàncies blanques (WMLs) i la connectivitat funcional en repòs. A més, es van examinar 14 circuits cerebrals comuns.

Les conclusions dels investigadors assenyalen que els individus del grup de propòsit més gran a la vida tenien una major connectivitat entre nodes específics de la xarxa dorsal per defecte, que es correlacionen amb el rendiment cognitiu. Això comporta que un propòsit més gran a la vida afavoreix la salut cerebral i protegeix el cervell de la disfunció fins i tot davant de l’estrès, l’adversitat i la malaltia, tal com explica el doctor Álvaro Pascual-Leone, director mèdic del Deanna i Sidney Wolk Center for Memory Health a Hebrew SeniorLife; i el Departament de Neurologia de la Facultat de Medicina de Harvard (Estats Units).

L’objectiu final és que, tal com va destacar Pascual-Leone, és possible que totes les persones desenvolupin un fort sentit del propòsit per contribuir al nostre benestar cerebral. El més necessari per fer -ho quan encara no s’ha creat: tenir orientació i suport.