El sector assegurador ha avançat significativament en els últims anys gràcies a la innovació i digitalització dels processos per a oferir solucions adaptades a particulars, empreses i institucions. Les empreses InsurTech han introduït dinamisme, nous mètodes operatius i fins i tot elements disruptius, la qual cosa ha fet que el sector assegurador sigui més robust, modern i competitiu.

No obstant això, el mercat assegurador està fortament regulat i això genera barreres importants que dificulten l’evolució, innovació i digitalització. L’informe sobre digitalització del sector assegurador, elaborat per l’Associació Espanyola de FinTech i InsurTech (AEFI) al costat de UNESPA, exposa en un comunicat els obstacles existents en el marc regulador actual i proposa canvis en la normativa per a eliminar aquestes barreres, sense afectar la protecció dels drets dels consumidors i la digitalització del sector. Sobre la base d’aquest document, la AEFI i UNESPA han elaborat un paper en el qual analitzen quines són aquestes limitacions normatives que afronta el sector i plantegen algunes propostes per a superar-les i situar-lo a l’avantguarda de la indústria financera a nivell europeu.

L’adaptació de la Llei del Contracte d’assegurança (LCS) a la nova realitat

La regulació nacional a la qual estan subjectes les asseguradores i la resta d’actors involucrats en la distribució d’assegurances es basa en un conjunt de normes que van ser desenvolupades en un context molt diferent de l’actual. Concretament, la Llei de Contracte d’assegurança (LCS) va ser redactada en 1980. Durant tot aquest temps no sols ha evolucionat la tecnologia, sinó que també han sorgit noves necessitats i hàbits entre els consumidors. Per això, AEFI i UNESPA proposen actualitzar aquesta llei per a adaptar-la a les noves tecnologies, necessitats i hàbits dels consumidors, permetent que els productes d’assegurança es transformin digitalment i s’ajustin a les expectatives de la societat.

Entre les mesures proposades es troba la flexibilització de les normes sobre la durada dels contractes o la supressió de formalismes que compliquen innecessàriament el procés de contractació i generen nombrosos conflictes en la pràctica, com la regulació sobre clàusules limitatives.

Revisar la normativa de distribució: del paper per defecte al paper a demanda

AEFI i UNESPA apunten la necessitat d’adaptar les normes que regulen l’activitat de distribució d’assegurances. La Directiva de Distribució d’Assegurances (IDD) estableix el principi de “paper per defecte”, segons el qual es requereix que la informació precontractual i contractual es comuniqui als clients per escrit com a regla general.

Enfront de l’enfocament actual, les associacions proposen que el principi de “paper per defecte” ha de canviar-se a “paper a demanda”, la qual cosa implica que només s’emetrà el corresponent fullet informatiu o contracte en aquest format en aquells casos en els quals el client exerceixi la seva facultat d’elecció per a rebre la documentació en paper. En cas contrari, se li remetrà la informació en suport durador per correu electrònic o un altre mitjà digital.

Finalment, juntament amb la modificació de la IDD, es considera convenient la modificació del RDL, proposant canvis en la regulació com ara una informació precontractual més clara i orientada al client, i l’agilitació en els temps de resolució dels expedients administratius, de 3 a 1 mes.

Adaptació del llenguatge a l’escenari actual

Resultaria essencial avançar en la modernització de la terminologia que s’usa en la documentació i informació que se’ls proporciona als clients, amb la finalitat d’evitar el distanciament amb el client que, a vegades, l’argot de l’assegurança produeix. El públic en general, i el perfil cada vegada més digital dels ciutadans, que busquen immediatesa i personalització en els productes que demanden, exigeixen canals i interlocutors que s’adaptin a la seva manera de comunicar-se i que utilitzin un llenguatge senzill i actualitzat a l’era digital.

Encara que la indústria porta temps avançant en aquesta matèria, com demostra l’aprovació de la “Guia de bones pràctiques en l’ús terminològic utilitzat en el document d’informació de productes d’assegurances no vida (DIP)”, a vegades el principal problema deriva de la pròpia normativa, que utilitza una terminologia tècnica i especialitzada allunyada dels consumidors i que suposa de facto una barrera per als exercicis de claredat i transparència que emprenen les entitats asseguradores.

Més cooperació entre entitats per a aprofitar els avantatges del “núvol”

El cloud computing s’està convertint en una eina cada vegada més important en la indústria financera. Com a part de les seves estratègies de transformació digital, moltes companyies d’assegurances i reassegurances del continent europeu estan incrementant l’ús del núvol per a millorar l’experiència de l’usuari. En aquest context, la seguretat de les dades i del sistema és fonamental, especialment pel que fa a les dades personals i sensibles. No obstant això, malgrat els avantatges que ofereix, és important destacar que l’externalització del cloud computing està subjecta estrictes requisits en la legislació sectorial.

A més, el legislador europeu ha considerat necessari abordar aquestes qüestions en el Reglament DORA, que estableix un marc regulador per a garantir que totes les empreses del sector financer utilitzin els mitjans necessaris que assegurin la seva resistència i capacitat de resposta davant qualsevol tipus de pertorbació o amenaça relacionada amb l’àmbit digital, prestant especial atenció a la relació amb proveïdors.

AEFI i UNESPA proposen una major interrelació i cooperació amb les entitats per a superar les barreres i els principals obstacles reguladors que limiten el desenvolupament digital en el sector assegurador.

Flexibilitzar el Sandbox per a generar l’entorn innovador més propici

El preàmbul de la Llei 7/2020 del 13 de novembre, orientada a la digitalització del sistema financer, estableix una sèrie d’objectius que busquen fer del Sandbox un espai òptim per a fomentar projectes innovadors en el sector assegurador i generar un entorn propici perquè empreses disruptives puguin dur a terme les seves idees.

Des del seu naixement, el Sandbox es considera l’espai adequat per a impulsar la innovació en el sistema financer, oferint oportunitats perquè nous actors entrin en el sector, a través d’una millora en l’accés al finançament i la captació de talent. No obstant això, les proves realitzades fins avui han generat una certa desil·lusió respecte a les expectatives, per la qual cosa convé recordar que el Sandbox no ha d’utilitzar-se com una eina de control i restricció de la innovació per part de les autoritats, sinó com un mitjà per a promoure el seu desenvolupament.

Totes dues organitzacions proposen eliminar les cohorts, reforçar el paper del Sandbox com a espai de proves en matèria reguladora del sector assegurador, la flexibilització en els requisits d’accés a les proves, i dotar a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP) dels mitjans econòmics i humans per a millorar l’experiència i reduir els temps en els expedients.