La contractació d’una assegurança de vida té per objecte proporcionar protecció econòmica enfront de la mort de l’assegurat, no cobrir el seu risc de longevitat. No obstant això, la possibilitat de vendre la pòlissa en un mercat secundari mitjançant un life settlement proporciona una major versatilitat a l’assegurança de vida. Un life settlement (o acord de vida) és una transacció en la qual el prenedor d’una assegurança de vida, pagable a la mort de l’assegurat, embeni la pòlissa en un mercat secundari per un valor superior al que obtindria en rescatar-la pel fet que l’esperança de vida de l’assegurat se situa per sota de l’estàndard. Per part seva, l’inversor que compra aquesta pòlissa assumeix la responsabilitat de pagar les primes pendents, si existeixen, i adquireix el dret de cobrament de la suma assegurada arribat la defunció de l’assegurat.

Així, a més de cobrir la possibilitat de defunció, aquest producte pot realitzar la funció de fons d’estalvi que ha cobert la contingència de mortalitat mentre ha estat necessari (fills a càrrec de l’assegurat, hipoteca sobre l’habitatge familiar, etc.) i que es revalora per sobre del seu valor de rescat davant una reducció de l’esperança de vida de l’assegurat que pot portar-li, fins i tot, a situacions de dependència (el que és altament probable en edats posteriors a la jubilació).

Laura González-Vila, membre de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, ha dut a terme diverses recerques sobre aquest producte: les seves característiques, la seva valoració, els riscos associats, els motius que poden portar les persones a optar per ells, etc. En dos recents articles, aquesta investigadora arriba a la conclusió que les variables més rellevants per als prenedors són l’expectativa d’utilitat, la facilitat esperada i la influència social. “Les troballes obtingudes poden tenir importants implicacions en la indústria asseguradora ja que indiquen que per a la implantació i desenvolupament d’un mercat secundari d’assegurances de vida cal centrar-se en aquells aspectes que millorin la percepció que tenen els prenedors respecte de les variables rellevants”, assenyala Laura González-Vila, que destaca la importància “de conèixer i analitzar opcions de previsió social complementària presents en altres països, així com d’avaluar la seva possible implementació i acceptació per part dels diferents actors implicats en aquestes opcions, per a determinar si és possible introduir aquestes opcions a Espanya”.