Prenem milers de decisions al dia. S’ha calculat, de mitjana, que unes 35.000 de les quals el 99,74% són decidides pel nostre cervell sense que nosaltres en siguem conscients. No obstant això, quan prenem decisions conscients, i més al món de l’empresa i el treball, és clau que aquestes eliminin el biaix i el soroll… o almenys tinguin la màxima reducció de tots dos. Al llibre ‘Soroll’ de Daniel Kahneman, Oliver Sibony i Cass R. Sunstein es recomana eliminar el soroll, la variabilitat sistemàtica que sovint no es té en compte en les valoracions i accions pròpies.

Es tracta d’aïllar cadascun dels factors i les circumstàncies que envolten una decisió. El biaix es defineix per la diferència entre el judici mitjà d’un cas i el valor real corresponent. Diem que hi ha un biaix quan la majoria dels errors d’un conjunt de judicis van a la mateixa direcció: és l’error mitjà.

I per tenir una presa de decisions adequada, una higiene de les decisions, a més de realitzar una auditoria del soroll -un experiment en què un grup d’experts realitza judicis sobre casos reals i ficticis per poder detectar finalment la diferència entre cadascun dels judicis emesos- Kahneman i els seus coautors recomanen:

• Utilitzar avaluacions independents en avaluar els processos.
• Comptar amb segones opinions sempre que sigui possible.
• Prestar més atenció a les mitjanes o taxes base a la presa de decisions.
• Seleccionar i contractar persones de ment oberta que siguin pensadors curosos i lluitin per la superació personal.
• Generar sistemes estructurats – com a procediments operatius estandarditzats, entrevista o pautes-.

L’objectiu és evitar tenir sistemes no estructurats i comptar, en canvi, amb una sèrie de procediments i estratègies que tenen com a focus eliminar els biaixos psicològics i prevenir els sorolls, fins i tot abans que es produeixin, per millorar la qualitat dels judicis i, amb ells, de les decisions.

El poder de les pautes i els algorismes

Les pautes ajuden a descompondre una decisió complexa en una sèrie de subjudicis sobre dimensions predefinides. Amb elles els prenedors de decisió poden identificar en temps real i en context els senyals que indiquen la presència d’un o més biaixos que afecten les decisions o indicacions.

Una altra opció és la substitució del judici per regles o algorismes. L’avaluació algorítmica garanteix o hauria de garantir l’eliminació del soroll. No obstant això, es dubta que els algorismes substitueixin el judici humà en la fase final de les decisions importants… i això es considera una cosa molt positiva.